Home / Carns vermelles / Bou, toro, vaca o gat per llebre?

Bou, toro, vaca o gat per llebre?

La vedella, el bou, el toro i la vaca són tots productes que venen del mateix animal, però completament diferents. Per tant, què els diferència?


– La vedella, és la vaca o el toro, abans de fer els 12 mesos de vida, de carn rosada en vista, suau al paladar i amb una textura molt tendre.

L’anoll, és la vedella quan ha superat els 12 mesos de vida. És una carn que té certes qualitats de la vaca com pot ser el seu greix infiltrat, però amb les característiques similars que la vedella.

– La vaca, és la femella que supera els 48 mesos de vida com a mínim, i que ha estat criant i produint llet. La seva carn és més vermellosa i gustosa, amb un greix de color tirant a groguenc.

– El toro és el mascle que supera als 48 mesos de vida com a mínim, que sol ser criat com a semental. Avui dia és bastant complicat trobar carn de toro per al consum, (a no ser que visquem en poblacions de tradició torera) ja que se’n sacrifiquen molt pocs.

– El bou, és l’animal castrat de més de 48 mesos de vida, que antigament havia sigut utilitzat com a animal de treball. La seva carn és molt vermella, i en paladar entra fina i elegant. El seu greix tendeix a tenir el color del nàcar, i no groguenca com el de la vaca. A l’actualitat aquestes peces són extremadament difícils de trobar, (el rati aproximat és un bou per cada 10.000 vaques.) i el seu preu és molt elevat (sol arribar als 45€/KG amb ós)

El problema per trobar bou, és que avui dia amb l’avanç de la tecnologia agrícola, ja no es fan servir per el treball, i poques són les empreses ramaderes, que poden mantenir i costejar aquets animals, per a la seva venda posterior. Tots els bous que trobem a Espanya avui dia, a excepció d’un parell o tres de granges, són fruït d’una cerca exhaustiva individual en zones molt rurals , on petits pagesos encara els conserven.

Per tant cal que tinguem en compte, que en moltes carnisseries o restaurants quan ens ofereixen bou o toro a un preu molt raonable, en la majoria de les vegades, ens serviran vaca o anoll. No és que ens vulguin enganyar, simplement que és un costum molt extens donar-li aquest nom com a estratègia comercial.

A Sanmartí 1850 valorem molt la vaca, per tant no necessitem eufemismes per adornar els productes i els diem tal com són. Per exemple, quan parlem del “Chuletón Luismi”, estem parlant d’unes peces de vaca molt ben seleccionades una a una a Bandeira (Galícia).

¡Que no ens venguin gat per llebre! 🙂

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *